La intel·ligència emocional. La importància de potenciar-la des de ben petits
Actualment el dia a dia provoca que la societat resti importància a temes tan rellevants com les emocions. Els més petits necessiten desenvolupar diferents capacitats emocionals per poder superar les dificultats diàries en les que es poden trobar.
Laia Mesas, Psicòloga col. 17.475
Susana Garrido, Psicòloga col. 18.356
Mènsula, Centre d’Orientació Psicològica i Atenció Psiquiàtrica.
La intel·ligència emocional és l'habilitat de la persona per controlar les seves emocions, transmetre-les de forma adequada i percebre les emocions dels altres. Sovint s’observa que un coeficient alt d’intel·ligència no garanteix èxit a la vida personal i laboral. La primera oportunitat per donar forma als ingredients de la Intel·ligència Emocional són els primers anys de vida. L’èxit escolar no es pronostica per la precoç habilitat de llegir, sinó per paràmetres socials i emocionals: ser segur d’un mateix i mostrar-se interessat, saber quin tipus de conducta s’espera d’ell i com dominar l’impuls de portar-se malament, seguir instruccions, recórrer al mestre en busca d’ajuda i expressar les pròpies necessitats al relacionar-se amb d’altres nens i nenes. En els 3 i 4 primers anys de vida, l’aprenentatge emocional és el més important de tots. Precisament per tot això és important poder treballar aquestes capacitats i potenciar-les des de ben petits, doncs d’aquesta manera estem prevenint possibles problemàtiques posteriors.
L’educació emocional des de la infància: identificar, expressar i aprendre a regular les pròpies emocions.
L’alegria, la tristesa, el nerviosisme, l’eufòria....són tot un seguit de reaccions que genera el nostre organisme i que nosaltres socialment hem anomenat: emocions. Les emocions són la primera resposta de l’organisme a les accions del medi que ens envolta, preparant el nostre cos per a reaccionar davant els esdeveniments externs. Cada emoció que sentim ens provoca una reacció específica. A través d’elles percebem allò que succeeix al nostre voltant i això ens mou a actuar (ex: l’amor ens apropa, la por ens fa fugir...). El llenguatge que utilitza la emoció per tal de transmetre’ns quelcom, és un llenguatge intern que sovint ens resulta abstracte i ens dificulta la comprensió i classificació d’allò que ens està ocorrent.
Consell pràctic per a potenciar la identificació de les pròpies emocions:
El joc de les màscares!
Pares i nen identifiquen 3 emocions que el nen conegui (ex: content, trist i enfadat) a continuació els pares mostren al nen un mirall, el nen ha d’expressar les emocions en mímica tot fixant-se amb els gests que fa quan sent aquesta emoció. Posteriorment, pares i nen plasmen en una cartolina l’expressió facial que ha executat el nen al realitzar la mímica de tal emoció. (el somriure, les celles arrufades, etc) Aquestes màscares es pengen en un lloc visible de l’habitació del nen, i s’aprofitaran per tal de que el nen en forma de joc, quan senti alguna de les emocions descrites en les màscares hi enganxi un gomet. Al final del dia pares i nen repassaran els gomets i parlaran de les emocions del nen i del motiu que les ha propiciat fomentant així l’educació emocional.
L’educació emocional els allunyarà de les conseqüències negatives que en un futur els podria provocar no ser emocionalment intel·ligents. Així doncs, una bona educació emocional suposarà en la persona sentir-se bé amb sí mateix, tenir eines per tal de superar situacions difícils, sent conscients de les pròpies limitacions i capacitats personals. La Intel·ligència emocional, doncs, serà el motor necessari per tal d’aprendre a desenvolupar-se de forma autònoma, proporcionant una correcta i bona valoració d’un mateix i la generació d’emocions positives que potenciaran el benestar de la persona.
