martes, 6 de septiembre de 2011

LES VACANCES D'ESTIU

"Les vacances d'estiu em serveixen  per desconnectar i descansar del frenètic ritme diari que porto al llarg de tot l'any."

Aquesta frase seria comuna en la majoria de les persones que els preguntessim perquè els serveixen les esperades vacances d'estiu, però realment és així? 
Us volem deixar un article d'Eduard Punset on ens convida a la reflexió d'aquesta temàtica.
Esperem les vostre opinions i reflexions!

                                                                                                                      Equip Psicològic Mènsula

-------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Autor: Eduard Punset 30 agosto 2009
¿En qué hemos cambiado después de tanto viaje, sol y alboroto? Está a punto de terminar el verano. Una hija mía acaba de llamar desde Birmania pidiéndome que le transmita a una hija suya de 11 años –ella está ahora, por ruletas veraniegas, en Boston, EE.UU.– que no la puede llamar porque en aquel país no hay móviles. Cuando encuentre un centro de Internet le enviará un mensaje.

Otra nieta mía de siete años está encantada descubriendo la costa del Atlántico y sus antepasados franceses. Con toda su familia, ha desembarcado en casa de mi atareada hija mayor, que nació en París y sigue viviendo en Francia. Si siempre dio la impresión de estar abrumada, ahora está literalmente desbordada.
La amiga de una amiga mía acaba de regresar de vacaciones en Málaga con sus tres hijos y el marido. Habían concertado las vacaciones junto con otra pareja, también con tres hijos:
—Qué contenta estoy, no puedes imaginártelo, de haber vuelto. Como mi casa no hay nada —le dijo.
—No me digas que los niños tampoco lo han pasado bien —le inquirió su amiga.
—Los niños no se han aburrido ni un minuto; son ellos los que disfrutan las vacaciones.

La primera conclusión, cuando se intenta analizar lo que le pasa por dentro a la gente cuando se va de vacaciones en verano, es que sólo los niños lo pasan realmente bien. Ellos todavía son curiosos y se distraen buscando el humor, el reconocimiento y el amor del resto del mundo.
alexia
Los adultos siguen con su estrés, al que no tienen más remedio que añadir el ruido de otros núcleos humanos. Su gran alegría consiste en redescubrir su hogar. Habían olvidado lo bonita que es su vivienda, lo simpático que es su barrio y la suerte que tienen con las tiendas de al lado de casa.
Hay un segundo grupo, bien diferenciado, que no toma vacaciones en agosto. Son los jóvenes que viven en lugares frecuentados por los turistas, como la costa. En agosto es cuando trabajan de canguros, camareros y en centros de entretenimiento; pueden amasar unos ahorros que les permitirán ir de vacaciones en septiembre, arreglar la moto o matricularse en un curso extraordinario.
¿En qué consiste la mayor amenaza del mes de vacaciones? La costumbre inveterada que tiene la gente de hablar, que se acrecienta en verano. Me di cuenta de ello, hace muy pocos años, al cerrar la puerta de la clase al terminar mi lección sobre Innovación y Tecnología en el Instituto Químico de Sarriá, en la Universidad Ramón Llull de Barcelona. Al salir de allí, los cincuenta alumnos seguían dentro, alborozados por la libertad recuperada, minutos antes de que entrara el siguiente profesor con su discurso preparado.
“¿Qué les has contado, Eduard?”, me pregunté a mí mismo. “¿Lo que necesitaban para desarrollar lo que llevaban de más valioso dentro de ellos mismos o, por el contrario, lo que tú ya sabías y querías decir? ¿Lo que a ellos les hacía falta para potenciar su vocación o habilidad innata o lo que a ti te gusta o has aprendido a predicar?”
Hay que asegurarse de que en los estantes más visibles de la vida se ha reservado un lugar preferente para los silencios. No se puede predicar todo el rato. Si hablas demasiado no te vas a enterar de lo que busca el otro, ni vas a poder prefigurar lo que le haría falta para avivar sus rasgos innatos. De vez en cuando resultará preciso cobijarse en el silencio envolvente e inhibirse del resto. Nadie cae en la importancia de los silencios. Y mucho menos en verano.

ARTICLE PUBLICAT PER L'EQUIP PSICOLÒGIC DE MÈNSULA

La intel·ligència emocional. La importància de potenciar-la des de ben petits


Actualment el dia a dia provoca que la societat resti importància a temes tan rellevants com les emocions. Els més petits necessiten desenvolupar diferents capacitats emocionals per poder superar les dificultats diàries en les que es poden trobar.

Laia Mesas, Psicòloga col. 17.475
Susana Garrido, Psicòloga col. 18.356
Mènsula, Centre d’Orientació Psicològica i Atenció Psiquiàtrica.

La intel·ligència emocional és l'habilitat de la persona per controlar les seves emocions, transmetre-les de forma adequada i percebre les emocions dels altres. Sovint s’observa que un coeficient alt d’intel·ligència no garanteix èxit a la vida personal i laboral.  La primera oportunitat per donar forma als ingredients de la Intel·ligència Emocional són els primers anys de vida. L’èxit escolar no es pronostica per la precoç habilitat de llegir, sinó per paràmetres socials i emocionals: ser segur d’un mateix i mostrar-se interessat, saber quin tipus de conducta s’espera d’ell i com dominar l’impuls de portar-se malament, seguir instruccions, recórrer al mestre en busca d’ajuda i expressar les pròpies necessitats al relacionar-se amb d’altres nens i nenes. En els 3 i 4 primers anys de vida, l’aprenentatge emocional és el més important de tots. Precisament per tot això és important poder treballar aquestes capacitats i potenciar-les des de ben petits, doncs d’aquesta manera estem prevenint possibles problemàtiques posteriors.
L’educació emocional des de la infància: identificar, expressar i aprendre a regular les pròpies emocions.
L’alegria, la tristesa, el nerviosisme, l’eufòria....són tot un seguit de reaccions que genera el nostre organisme i que nosaltres socialment hem anomenat: emocions. Les emocions són la primera resposta de l’organisme a les accions del medi que ens envolta, preparant el nostre cos per a reaccionar davant els esdeveniments externs. Cada emoció que sentim ens provoca una reacció específica. A través d’elles percebem allò que succeeix al nostre voltant i això ens mou a actuar (ex: l’amor ens apropa, la por ens fa fugir...). El llenguatge que utilitza la emoció per tal de transmetre’ns quelcom, és un llenguatge intern que sovint ens resulta abstracte i ens dificulta la comprensió i classificació d’allò que ens està ocorrent.
A causa de la socialització i de la cultura en la què estem immersos, l’educació que reben els infants en la temàtica emocional és escassa. Aquest fet pot produir en l’edat adulta una sèrie de problemàtiques psicològiques (poca tolerància a la frustració, baixa autoestima...) que haurien pogut ser pal·liades si s’hagués educat emocionalment a la persona des de l’edat infantil.  En la primera infància és el moment de començar de forma paulatina i progressiva a educar-los en aquesta temàtica. Començarem posant noms a les emocions,  identificant el diferents estímuls d’expressió emocional dels altres (capacitat d’empatia), posteriorment interpretar-los correctament, i finalment, ajudar-los a que facin bones associacions amb pensaments que els facilitin actuacions adequades i que els permetin adaptar-se a cada moment, situació i persona.
Consell pràctic per a potenciar la identificació de les pròpies emocions:
El joc de les màscares!
Pares i nen identifiquen 3 emocions que el nen conegui (ex: content, trist i enfadat) a continuació els pares mostren al nen un mirall, el nen ha d’expressar les emocions en mímica tot fixant-se amb els gests que fa quan sent aquesta emoció. Posteriorment, pares i nen plasmen en una cartolina l’expressió facial que ha executat el nen al realitzar la mímica de tal emoció. (el somriure, les celles arrufades, etc)  Aquestes màscares es pengen en un lloc visible de l’habitació del nen, i s’aprofitaran per tal de que el nen en forma de joc,  quan senti alguna de les emocions descrites en les màscares hi enganxi un gomet. Al final del dia pares i nen repassaran els gomets i parlaran de les emocions del nen i del motiu que les ha propiciat fomentant així l’educació emocional.
L’educació emocional els allunyarà de les conseqüències negatives que  en un futur els podria provocar no ser emocionalment intel·ligents. Així doncs, una bona educació emocional suposarà en la persona sentir-se bé amb sí mateix, tenir eines per tal de superar situacions difícils, sent conscients de les pròpies limitacions i capacitats personals. La Intel·ligència emocional, doncs, serà el motor necessari per tal d’aprendre a desenvolupar-se de forma autònoma, proporcionant una correcta i bona valoració d’un mateix i la generació d’emocions positives que potenciaran el benestar de la persona.